dimecres, 5 de juny del 2013

Sobral

Salvador Sobral, ens va deixar diunenge, no en sa boca badada ,que també, amb els ulls, les orelles i cor en la seva màxima obertura. Com? D'on? Amb només 23 anys, un cos menut, que sembla que no ha pogut tenir temps per viure per aconseguir una veu amb tan sàvia? tan vella...tan bellament vella. Si tancaves els ulls podries sentir a  les grans veus dels grans de Jazz, del Soul, del Blues, del Gospel...

Una veu negra, gairebé maltracta del fum i cassalla i amb un increïble so a disc de vinil!
Amb les seves mans feia el so de la trompeta... de la trompeta!

 És Portuguès, de Lisboa, xerra en mallorquí! I diumenge dia 30 de juny tornarà!!!
Els diumenges al pati de Sa Cova, a les 19h.... 
S'ha convertit en un ritual. 
Un privilegi.   

Un pati petit... amb poca i bona companyia, que sap apreciar, assaborir, emocionar-se amb la música que ens ofereixen... quasi com un regal.


Ells, són conscients que se'ls escolta, que els sentim gairebé com els batega el cor, i ens donen el millor de si mateixos, nosaltres extasiats no ens atrevim ni a respirar perquè se'n ha tallat l'alè de l'emoció...

Ells ens veuen els ulls lluents... no pel vi... que també... sinó pel que ens provoquen.