Els diumenges al pati de Sa Cova, a les 19h....
S'ha convertit en un ritual.
Un privilegi.
Un pati petit... amb poca i bona companyia, que sap apreciar, assaborir, emocionar-se amb la música que ens ofereixen... quasi com un regal.
Ells, són conscients que se'ls escolta, que els sentim gairebé com els batega el cor, i ens donen el millor de si mateixos, nosaltres extasiats no ens atrevim ni a respirar perquè se'n ha tallat l'alè de l'emoció...
Ells ens veuen els ulls lluents... no pel vi... que també... sinó pel que ens provoquen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada